Festa Major

Ara que ja s’acosten les festes de les Santes i que per activa i per passiva hem anat rebent ‘inputs’ sobre si lo de l’any bequetero o l’any 15 o 15 amunt i 15 avall, es bo recordar l’acte central que s’esdevindrà el dilluns proper, el dia central de la festa major, la Missa de les Santes.
Ja sé que per a molta gent de Mataró i per a molts ‘santeros’ aquest acte és un acte menor, litúrgic, de missa, cosa de capellans i gent gran. Greu error, crec, personalment.
Les festes majors de les ciutats totes neixen al voltant de les celebracions per algun sant patró dins de la litúrgia cristiana, que és la que forma part de les nostres arrels, ens agradi o no. Algunes se celebren per les dates en que es feien antigues celebracions ‘paganes’, un qualificatiu que les religions dominants han fet servir de forma poc afortunada. Però la història és la que és i per tant no podem llençar-la a les escombraries o a la paperera de reciclatge en un entorn més informatitzat.
En qualsevol cas a Mataró celebrem una festa que es diu ‘Les Santes’ i aquestes Santes tenen un nom, Juliana i Semproniana, i això ho fem el dia 27 de juliol i uns quants dies pel davant i uns quants pel darrere, amb un interval aproximat del 24 al 29, amb lleugeres variacions sobretot pel davant. Però d’on surt tot això? Veiem-ne algunes dates del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

• L’any 1681  el pare Joan Gaspar Roig i Jalpí envia una carta impresa al rector de Mataró en què dóna notícia de la història de les santes Juliana i Semproniana i les situa nascudes a la Mataró romana.
• L’any 1772 arriben part de les seves relíquies, provinents de Sant Cugat. Les festes per commemorar aquest trasllat es van fer el 26, 27 i 28 de juliol de 1772, amb un ofici el 27 i una missa major el 28. De moment ja tenim l’origen de les dates actuals.
• El 27 de juliol de l’any 1773 ja se celebra una festa amb tota la solemnitat. L’anada a l’ofici dels regidors de l’ajuntament acompanyats de dos macers, l’església de Santa Maria totalment ornada per l’acte, músics de Barcelona per a reforçar la Capella de Música de Santa Maria, la processó a les 7 de la tarda ... la festa es va configurant.
• El 1835 es reuneixen totes les restes de les relíquies a Mataró, i les festes del juliol van desbancant progressivament les tradicionals festes de la mare de Dèu el 15 d’Agost.
• L’any 1884 s’estrena una Missa de Glòria obra d’un jove seminarista mataroní, Manuel Blanch, composició que s’anirà ampliant i acabarà esdevinguent la Missa de les Santes.
• Entre 1903 i 1906 es deixa d’interpretar la Missa ja que aquestes manifestacions musicals no tenien un caire massa auster i van ser prohibides pel Vaticà. Però el 1907, davant la sol•licitud dels mataronins, el Vaticà concedeix un privilegi que permet cantar la Missa cada any el dia de les Santes a Santa Maria. Un fet realment excepcional i únic que no sé si es valora com es mereix.
• Finalment l’any 1979 la campanya ‘Les Santes: fem-ne festa major’, va esdevenir el naixement del que actualment coneixem com la Festa Major de Mataró, amb els actes que tradicionalment s’anaven celebrant cada any i afegint-ne de nous per donar cabuda a noves inquietuds i realitats.

Bé, més o menys seria això. Jo no sóc historiador, per tant, segur que em deixo alguna cosa important, però vaja crec que queda clar, agradi o no, que la Missa del dia 27 és l’acte més important i més antic de tota la festa i és el nucli envers el qual en gira la resta.
Personalment, vaig començar a cantar la Missa l’any 1980, tenia 17 anys, i la vaig cantar de forma continuada fins l’any 2002. Aquí vaig agafar-me uns anys d’excedència bàsicament per motius laborals ja que quan treballava fora de Mataró no sempre tenia festa el dia 27. L’any 2013 vaig tornar-me a afegir al grup de mataronins i mataronines que de forma desinteressada formem part del cor de la Missa i de moment esperem que duri aquesta segona etapa..
Jo convidaria a qui no l’hagi escoltat mai, a que vingués el dia de l’assaig general el proper dijous dia 23, cosa que ja fa molta gent, i així conèixer aquesta peça musical que els entesos en música diuen que és una joia i un privilegi per a la nostra ciutat. Agradi o no agradi.