Pessebre Vivent Rocafort de Vallbona

Anunciació als pastors

Aprofitant les festes nadalenques, hem estat uns dies per terres de Lleida. En concret hem fet estada a Lleida capital, tot visitant la ciutat i els seus voltants.

Han estat uns dies ben aprofitats visitant la seu vella de Lleida, els carrers principals de la ciutat, un parell de poblats ibèrics dels voltants i poblacions com Arbeca, Agramunt, Camarasa, Mequinensa, etc.

Aprofitant també la meva vinculació actual amb els Armats de Mataró, hem aprofitat per visitar els companys de les dues agrupacions de Lleida, els Armats de la Sang i els Armats dels Dolors, amb els que hem compartit una bona estona de conversa entretinguda tot parlant de les nostres respectives colles.

Però avui voldria comentar, en aquest primer escrit de l’any 2015, i ara que s’ha acabat el Nadal i el tema hi ve lligat, la visita que vam fer al Pessebre vivent de Rocafort de Vallbona.

No és que tinguéssim la intenció de visitar-ne cap, no. Tot va venir mentre dinàvem al restaurant la Placeta de la població d’Arbeca, la mestressa del local ens va passar informació sobre el pessebre i ens va dir que estava molt bé i per si ens interessaria anar-hi. 

Les ocasions no saps mai com es presenten, però vam pensar que ja que hi érem a prop, no ens costava res arribar-hi i veure’n el resultat.

Dit i fet, vam fer l’itinerari fins el poble (se’ns va creuar un senglar per la carretera, empaitat per un parell de caçadors) i una hora i mitja abans del començament aparcàvem al lloc habilitat pels organitzadors, on encara no hi havia cap vehicle.

Escena familiar

Per passar l’estona vam entrar al cafè del poble on vam parlar-hi amb persones que ens deien que ens agradaria molt, que hi surt molta gent resident del poble i gent que en són però ja no hi viuen, així com gent que hi té la segona residència. És una gran tasca per un poble que té uns 130 habitants censats. 

L’entrada al pessebre, per un portal que deuria ser de l’antiga muralla, ens va portar per tot un seguit de quadres aprofitant l’especial orografia que tenen els carrers dels pobles medievals i els interiors i patis de les cases.

A més dels tradicionals quadres bíblics, s’hi troben escenes de la vida quotidiana d’aquell temps com el mercat, la botiga, el pou de l'aigua, l'era, el sopar a una casa pobra; i molts oficis, com el boter, el ceramista, el picapedrer, el pagès, la filadora, el vidrier, el carreter, el fuster, etc. No vaig veure cap indicador de quin ofici estava representat. Potser seria un aspecte a considerar per afegir una part més didàctica a la visita, però vaja, sols és una opinió personal.

Paller

Tots els figurants es mantenen estàtics mentre els visitants anem seguint el recorregut marcat intentant no perdre detall. I aquest és un punt important, el detall. N’hi ha molt. Des d'estris de tota mena pels diferents oficis, fins a detalls concrets de cada escena, i en qualsevol racó del recorregut et pots trobar una persona representant el seu paper, que potser ni te n’adones.

Pot ser per l’afició que he tingut molts anys a fer pessebres populars, els de molsa i suro, que m’agrada fixar-me en el detall de moltes coses. És la gràcia i l’encant que tenen els pessebres populars i els diorames. Anar-te fixant en els petits detalls que l’autor ha posat en la seva obra. Doncs un Pessebre Vivent, també, lògicament!

Cal destacar també les diferents il·luminacions de les escenes, un punt molt important per aconseguir un ambient íntim i acollidor. Pels que fem fotografies no ens ho posen fàcil, però ja ens espavilem. En el recull de fotografies veureu que en alguna he fet servir el flaix, però la majoria són fetes sense. Més de seixanta fotografies que intenten reflectir tota una feina d’un grapat de gent a qui tan sols em resta felicitar-los pel resultat, realment sorprenent. 

Com acostuma a ser tradició en la visita als pessebres vivent, un got de caldo ben calent per apaivagar el fred, que en feia i força.

A la sortida l’aparcament estava a vessar de cotxes de tota mena. Aquí sí que faltaria la presència d’algun responsable per evitar situacions complicades amb els vehicles. És un detall menor.

Una proposta que ens hem fet, llista de temes pendents, és que intentarem tornar un altre jorn per veure el poble a la llum del dia i els escenaris i carrers en el seu estat habitual. Ja veurem.

Recull d'imatges aquí.