dijous, 29 de gener de 2015

Poblat Ibèric del Molí d'Espígol

El segon assentament de la ruta dels Ibers és el poblat ilerget del Molí d’Espígol.
Aquest poblat es troba al municipi de Tornabous, a la comarca d'Urgell, sobre una petita elevació del pla. A la sortida del poble per la LV-3231 en direcció a Agramunt, es troba un desviament indicat, on una pista et porta a l’entrada del recinte.

Està envoltat per una muralla de forma circular el•líptica que s’aprecia en fotografies aèries. A peu pla s’observen dues zones. Un espai urbà molt semblant al dels Vilars i un altre lleugerament separat fora de muralles. Segons els indicadors explicatius hi ha quatre muralles construïdes en diferents èpoques.


Com la resta de poblats va viure moments d’esplendor amb el punt àlgid de la cultura ilergeta, fins el moment de les guerres púniques i les revoltes dels ibers envers els romans.
Una nova visita recomanable.





Podeu veure les fotos aquí

Més informació aquí
Sobre poblats ibers aquí

Per imprimir fotografies, visiteu:

http://www.artimes.es/ca/

dimarts, 27 de gener de 2015

Poblat Ibèric dels Vilars

Mandoni i Indíbil (amb la falcata ibèrica)
Els ilergets eren una de les tribus ibèriques que vivien a la zona de les actuals comarques del Segrià, la Noguera, l’Urgell, les Garrigues i les terres orientals de l’Aragó. L’actual Lleida (antiga Ilerda) va ser-ne una ciutat important fins esdevenir-ne capital. A la ciutat hi ha una estàtua dels cabdills Indíbil i Mandoni, cabdills ilerget i ausetà respectivament que van lluitar primer a favor dels cartaginesos contra els romans, després a l’inrevés i finalment van encapçalar una revolta contra els romans el segle III a.c. on van ser derrotats. Quan estudiàvem història a l’escola sols es parlava d’en Viriato; manies dels antics historiadors sortosament oblidades.
Com altres tribus que habitaven les comarques catalanes, ens han deixat mostres de la seva capacitat per construir assentaments o petites vil•les fortificades, donant-nos a entendre que eren una societat força avançada ja abans de l’arribada dels romans.
La ruta dels Ibers a Catalunya ens porta a les visites als assentaments dels Vilars i del Molí d’Espígol.

La fortalesa dels Vilars d'Arbeca (750 aC - 325 aC) està situada en una zona de plana, a uns 4 km d'Arbeca (les Garrigues). És una fortalesa molt diferent a d’altres assentaments ibers catalans. Amb un sistema de defensa basat en una muralla, torres de defensa, barrera de pedres clavades a terra davant de la muralla, portes d’entrada d’amplada reduïda i un sistema de fossat inundable la feien inexpugnable.
Construïda en forma radial tenint com a centre el pou d’aigua, tenia un espai interior força reduït, com es veu en les vivendes que hi havia.


L’accés principal per les visites és una rampa de fusta on hi havia una rampa fortificada que accedia a la porta nord del recinte, que era l’únic lloc d’accés que no estava inundat pel fossar. A l’interior hi ha diferents panells explicatius pel pou central, el clavegueram, les vivendes, el camp frisó (les pedres a peu de muralla) etc. Una visita més que recomanable.




Podeu veure les fotos aquí.

Si voleu imprimir fotos o llenços, visiteu:

http://www.artimes.es/ca/

dimecres, 21 de gener de 2015

Pessebre Vivent Rocafort de Vallbona

Anunciació als pastors
Aprofitant les festes nadalenques, hem estat uns dies per terres de Lleida. En concret hem fet estada a Lleida capital, tot visitant la ciutat i els seus voltants.
Han estat uns dies ben aprofitats visitant la seu vella de Lleida, els carrers principals de la ciutat, un parell de poblats ibèrics dels voltants i poblacions com Arbeca, Agramunt, Camarassa, Mequinensa, etc.
Aprofitant també la meva vinculació actual amb els Armats de Mataro, hem aprofitat per visitar els companys de les dues agrupacions de Lleida, els Armats de la Sang i els Armats dels Dolors, amb els que hem compartit una bona estona de conversa entretinguda tot parlant de les nostres respectives colles.
Però avui voldria comentar, en aquest primer escrit de l’any 2015, i ara que s’ha acabat el Nadal i el tema hi ve lligat, la visita que vam fer al Pessebre vivent de Rocafort de Vallbona.
No és que tinguéssim la intenció de visitar-ne cap, no. Tot va venir mentre dinàvem al restaurant la Placeta de la població d’Arbeca, la mestressa del local ens va passar informació sobre el pessebre i ens va dir que estava molt bé i per si ens interessaria anar-hi. 
Les ocasions no saps mai com es presenten, però vam pensar que ja que hi érem a prop, no ens costava res arribar-hi i veure’n el resultat.
Dit i fet, vam fer l’itinerari fins el poble (se’ns va creuar un senglar per la carretera, empaitat per un parell de caçadors) i una hora i mitja abans del començament aparcàvem al lloc habilitat pels organitzadors, on encara no hi havia cap vehicle.
Escena familiar
Per passar l’estona vam entrar al cafè del poble on vam parlar-hi amb persones que ens deien que ens agradaria molt, que hi surt molta gent resident del poble i gent que en són però ja no hi viuen, així com gent que hi té la segona residència. És una gran tasca per un poble que té uns 130 habitants censats. 
L’entrada al pessebre, per un portal que deuria ser de l’antiga muralla, ens va portar per tot un seguit de quadres aprofitant l’especial orografia que tenen els carrers dels pobles medievals i els interiors i patis de les cases.
A més dels tradicionals quadres bíblics, s’hi troben escenes de la vida quotidiana d’aquell temps com el mercat, la botiga, el pou de l'aigua, l'era, el sopar a una casa pobra; i molts oficis, com el boter, el ceramista, el picapedrer, el pagès, la filadora, el vidrier, el carreter, el fuster, etc. No vaig veure cap indicador de quin ofici estava representat. Potser seria un aspecte a considerar per afegir una part més didàctica a la visita, però vaja, sols és una opinió personal.

Paller
Tots els figurants es mantenen estàtics mentre els visitants anem seguint el recorregut marcat intentant no perdre detall. I aquest és un punt important, el detall. N’hi ha molt. Des d'estris de tota mena pels diferents oficis, fins a detalls concrets de cada escena, i en qualsevol racó del recorregut et pots trobar una persona representant el seu paper, que potser ni te n’adones.
Pot ser per l’afició que he tingut molts anys a fer pessebres populars, els de molsa i suro, que m’agrada fixar-me en el detall de moltes coses. És la gràcia i l’encant que tenen els pessebres populars i els diorames. Anar-te fixant en els petits detalls que l’autor ha posat en la seva obra. Doncs un Pessebre Vivent, també, lògicament!
Cal destacar també les diferents il•luminacions de les escenes, un punt molt important per aconseguir un ambient íntim i acollidor. Pels que fem fotografies no ens ho posen fàcil, però ja ens espavilem. En el recull de fotografies veureu que en alguna he fet servir el flaix, però la majoria són fetes sense. Més de seixanta fotografies que intenten reflectir tota una feina d’un grapat de gent a qui tan sols em resta felicitar-los pel resultat, realment sorprenent. 
Com acostuma a ser tradició en la visita als pessebres vivent, un got de caldo ben calent per apaivagar el fred, que en feia i força.
A la sortida l’aparcament estava a vessar de cotxes de tota mena. Aquí sí que faltaria la presència d’algun responsable per evitar situacions complicades amb els vehicles. És un detall menor.
Una proposta que ens hem fet, llista de temes pendents, és que intentarem tornar un altre jorn per veure el poble a la llum del dia i els escenaris i carrers en el seu estat habitual. Ja veurem.



http://www.artimes.es/ca/