diumenge, 13 de setembre del 2015

11 de setembre de 2015

Monòlit a Rafael Casanova

Ara fa tot just 35 anys, l’11 de setembre de 1980, s’inaugurava el monòlit en homenatge a Rafael Casanova. i a tots els defensors de la Llibertat Nacional de Catalunya. Avui s’ha repetit el tradicional acte de l’ofrena floral en record dels fets de l’any 1714.

El matí, amb el cel tapat que ha deixat anar quatre gotes que no han enterbolit l’acte, ha començat amb ‘El cant del poble’, amb lletra de Josep M. de Sagarra i música d’Amadeu Vives, a càrrec del Cor Madrigalista de Mataró, que ha donat pas a l’ofrena institucional per part del nou Consistori, moment en que el cor i el públic assistent han cantat ‘els Segadors’. En aquest moment i com a novetat, s’ha dut a terme el Ball d’Homenatge d’en Joan Serra, a càrrec dels Mestres del Gai Saber. Amb la música d’un flabiolaire, els dos dansaires han dut a terme la coreografia creada pel músic Jaume Arnella i el coreògraf Joan Serra.
 
Ball d'Homenatge
A continuació, les diferents entitats culturals de la ciutat presents a l’acte, han fet les seves ofrenes florals i alguns parlaments. També els Armats hem ofert el nostre ram de flors en homenatge a tots aquells que van defensar els seus ideals de llibertat ara fa més de tres-cents anys. 
 
Ofrena dels Armats de Mataró

L’acte ha continuat amb les aportacions dels sindicats i els partits polítics de la ciutat que hi eren, i amb les seves ofrenes i parlaments han posat punt i final a l’ofrena floral d’enguany. 
 
Ofrenes florals
  Més imatges de l'acte.













dimarts, 21 de juliol del 2015

Festa Major

Ara que ja s’acosten les festes de les Santes i que per activa i per passiva hem anat rebent ‘inputs’ sobre si lo de l’any bequetero o l’any 15 o 15 amunt i 15 avall, es bo recordar l’acte central que s’esdevindrà el dilluns proper, el dia central de la festa major, la Missa de les Santes.
Ja sé que per a molta gent de Mataró i per a molts ‘santeros’ aquest acte és un acte menor, litúrgic, de missa, cosa de capellans i gent gran. Greu error, crec, personalment.
Les festes majors de les ciutats totes neixen al voltant de les celebracions per algun sant patró dins de la litúrgia cristiana, que és la que forma part de les nostres arrels, ens agradi o no. Algunes se celebren per les dates en que es feien antigues celebracions ‘paganes’, un qualificatiu que les religions dominants han fet servir de forma poc afortunada. Però la història és la que és i per tant no podem llençar-la a les escombraries o a la paperera de reciclatge en un entorn més informatitzat.
En qualsevol cas a Mataró celebrem una festa que es diu ‘Les Santes’ i aquestes Santes tenen un nom, Juliana i Semproniana, i això ho fem el dia 27 de juliol i uns quants dies pel davant i uns quants pel darrere, amb un interval aproximat del 24 al 29, amb lleugeres variacions sobretot pel davant. Però d’on surt tot això? Veiem-ne algunes dates del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
  • L’any 1681  el pare Joan Gaspar Roig i Jalpí envia una carta impresa al rector de Mataró en què dóna notícia de la història de les santes Juliana i Semproniana i les situa nascudes a la Mataró romana.
  • L’any 1772 arriben part de les seves relíquies, provinents de Sant Cugat. Les festes per commemorar aquest trasllat es van fer el 26, 27 i 28 de juliol de 1772, amb un ofici el 27 i una missa major el 28. De moment ja tenim l’origen de les dates actuals.
  • El 27 de juliol de l’any 1773 ja se celebra una festa amb tota la solemnitat. L’anada a l’ofici dels regidors de l’ajuntament acompanyats de dos macers, l’església de Santa Maria totalment ornada per l’acte, músics de Barcelona per a reforçar la Capella de Música de Santa Maria, la processó a les 7 de la tarda ... la festa es va configurant.
  • El 1835 es reuneixen totes les restes de les relíquies a Mataró, i les festes del juliol van desbancant progressivament les tradicionals festes de la mare de Dèu el 15 d’Agost.
  • L’any 1884 s’estrena una Missa de Glòria obra d’un jove seminarista mataroní, Manuel Blanch, composició que s’anirà ampliant i acabarà esdevinguent la Missa de les Santes.
  • Entre 1903 i 1906 es deixa d’interpretar la Missa ja que aquestes manifestacions musicals no tenien un caire massa auster i van ser prohibides pel Vaticà. Però el 1907, davant la sol•licitud dels mataronins, el Vaticà concedeix un privilegi que permet cantar la Missa cada any el dia de les Santes a Santa Maria. Un fet realment excepcional i únic que no sé si es valora com es mereix.
  • Finalment l’any 1979 la campanya ‘Les Santes: fem-ne festa major’, va esdevenir el naixement del que actualment coneixem com la Festa Major de Mataró, amb els actes que tradicionalment s’anaven celebrant cada any i afegint-ne de nous per donar cabuda a noves inquietuds i realitats.
Bé, més o menys seria això. Jo no sóc historiador, per tant, segur que em deixo alguna cosa important, però vaja crec que queda clar, agradi o no, que la Missa del dia 27 és l’acte més important i més antic de tota la festa i és el nucli envers el qual en gira la resta.
Personalment, vaig començar a cantar la Missa l’any 1980, tenia 17 anys, i la vaig cantar de forma continuada fins l’any 2002. Aquí vaig agafar-me uns anys d’excedència bàsicament per motius laborals ja que quan treballava fora de Mataró no sempre tenia festa el dia 27. L’any 2013 vaig tornar-me a afegir al grup de mataronins i mataronines que de forma desinteressada formem part del cor de la Missa i de moment esperem que duri aquesta segona etapa..
Jo convidaria a qui no l’hagi escoltat mai, a que vingués el dia de l’assaig general el proper dijous dia 23, cosa que ja fa molta gent, i així conèixer aquesta peça musical que els entesos en música diuen que és una joia i un privilegi per a la nostra ciutat. Agradi o no agradi.

dissabte, 27 de juny del 2015

Tastets de Primavera

Ara fa tot just quatre dies que ha entrat l’estiu, malgrat que les temperatures  s’entossudeixin en dir el contrari. Vaja, que ja fa setmanes que tenim estiu i sobretot al Maresme, que no plou ni en broma.
Com a contrapunt primaverenc, la gent de la Coral Primavera per la Pau va oferir el divendres 26, al públic de Mataró, un concert sota el nom de ‘Tastets de Primavera’. Un recull de cançons de diversos autors amb el denominador comú de la pau, la justícia i la solidaritat, i en homenatge a Teresa Rebull i Ovidi Montllor.
Amb la sala del Casal Aliança plena d’amics va començar el concert amb la benvinguda del president de la coral, Enric Correa, que va donar pas a les veus d’Isidre Caro (també a la guitarra) i Jordi Mas, oferint ambdós, cançons en homenatge a Teresa Rebull.

Isidre Caro i Jordi Mas
Tot seguit Neus Pinart va presentar la segona part del concert, un recull de cançons en homenatge a Ovidi Montllor i altres cantautors, amb les veus i les guitarres (i altres instruments) de Xavier Rodon i Isidre Caro i l’acompanyament de Joel Rodon al baix elèctric.

Isidre Caro i Xavier Rodon
Per arrodonir el conjunt d’ambdues parts, una projecció de fotografies relacionades amb la temàtica de les cançons i els cantautors homenatjats donava un contrapunt de reflexió a la música i la lletra cantada.

Isidre Caro, Xavier Rodon i Joel Rodon
La Coral Primavera per la Pau, va pujar a l’escenari a la part final de l’acte per interpretar quatre peces del seu repertori tot aconseguint la complicitat amb el públic amb temes com ‘Canto a la Libertad’ i ‘Tots junts vencerem’.
Coral Primavera per la Pau
Una alenada d’aire fresc en aquest final de curs que tots els presents vam poder gaudir, escoltar i sobretot reflexionar.
Un recull de fotografies de l'acte aquí.


divendres, 5 de juny del 2015

Petits detalls de natura - 2

És Primavera. Una petita mostra de la feina que fan els insectes i que pobres de nosaltres el dia que no la facin.













dissabte, 9 de maig del 2015

Petits detalls de natura



Sempre dóna gust passejar amb tranquil•litat pels camins dels nostres boscos i muntanyes. Sense presses. Mirant tot els que ens envolta. Cercant el detall.
Sols així podem copsar l’encant d’un paisatge o d’una flor. I si estem amatents podem veure aquests dies com esclata la primavera i tot allò que està amagat. Com la sargantana aprofitant el sol del matí. O aquest simpàtic ocell que va estar-se prou estona quiet per retratar-lo amb comoditat. Tot un detall per part seva. No sóc un coneixedor de les diferents espècies d’ocells, en conec molt poques, per tant no l’hi puc posar nom.  






dijous, 23 d’abril del 2015

Avui Sant Jordi


Avui diada de Sant Jordi.

L'ambient festiu envolta els carrers.

Roses i llibres arreu.

Un dia per gaudir.

Bona diada a tots.




dimarts, 21 d’abril del 2015

Avui en fa 80



Aquest senyor tan jove que hi ha a la fotografia, amb aquest menut que no s'està quiet per a fer la foto, avui fa 80 anys. Com passa el temps!
El menut de cabell ros sóc jo, i el jove que m'acompanya, el meu pare. 
Avui és el seu aniversari amb una xifra tan bonica i rodona, i com que tots dos ens diem Jordi, d'aquí a un parell de dies celebrarem el sant, juntament amb el meu nebot que també se'n diu.
La foto ja té més de 50 anys i ens la va fer el meu avi a la casa on vivien els avis al carrer Sant Ramon. El meu avi era adobador de pells (curtidor, malgrat que sigui un castellanisme), que es poden veure al darrere i que s'estaven assecant. Ah, quants records!
Felicitats pare! Aquest vespre ho celebrarem com cal.
Ah, la meva germana Marta també fa els anys avui, ella en fa 51. Ui, potser no ho hauria d'haver dit!

dilluns, 13 d’abril del 2015

Tan sols han passat 25 anys.


Entre aquestes dues fotografies tan sols han passat 25 anys. Ambdues corresponen a la Processó General del Divendres Sant, la de l’esquerra (es nota oi?) és de l’any 1990 i la de la dreta és de la passada Setmana Santa.
Aquell dia, 13 d’abril de 1990, per tant avui serien els 25 anys estrictes, els Armats tornàvem a sortir a la processó, vint anys després de la seva supressió. Els detalls no cal recordar-los ara, la història ja ho anirà dient.
Com es pot observar he canviat de cuirassa i casc (l’any 1990 anava d’escorta de la Bandera), i poca cosa més. El més important és haver fet aquests 25 anys i ocupar un lloc dins la formació dels Armats, no importa quin.

dimecres, 1 d’abril del 2015

Entrevista a M1TV





Una entrevista que em van fer a M1TV durant l'època que vaig ser Capità Manaia dels Armats de Mataró.


Dissortadament, TV de Mataró ha eliminat l'enllaç corresponent. Disculpeu les molèsties.

divendres, 27 de març del 2015

En record de dos companys

Aquesta setmana els que som de la fornada dels Maristes Valldemia nascuts el 62-63, hem rebut la mala notícia dels traspàs de dos companys. El diumenge ens deixava en Josep Maria Cornellà i el dimecres rebíem la notícia de la mort de l’Antonio Chica.
En tan poc temps dues persones, és força xocant, tot s’ha de dir. A més quan la persona que ens deixa és de la teva quinta, et quedes amb una sensació estranya que et deixa un xic intranquil. 
De l’època que tots vam passar a la mateixa escola i a les mateixes aules, normalment en tenim records dispars. És normal recordar a alguns companys més que als altres, ja que durant aquests anys s’establien relacions d’amistat amb alguns i amb d’altres tan sols una relació de coneixença personal. Sort en tenim de la “Memoria Escolar” dels diferents anys quan la nostra memòria ens falla i recordar noms, cognoms i cares dels companys que ja fa més de trenta anys (bufa, dit així sona molt gros!) compartíem llibres, pupitres, classes i jocs a l’hora del pati.

D'esquerra a dreta: Manel Alcàntara, Josep M. Cornellà, Marcel Puig i Jordi Romagosa
Amb en Josep Maria Cornellà vaig compartir a més de l’escola, moltes activitats fora d’ella. A la foto que adjunto, de l’any 1978, estem a la Farga de Queralbs a l’època que vaig estar a la Soca, un estiu que vam ser per allà fent activitats i excursions prou interessants i llargues. De fet va ser l’única vegada que vaig pujar al Puigmal. En els darrers anys tant sols el vaig veure un cop que va venir a Mataró a veure un muntatge dels que fem a la Sala Cabanyes.
Amb l’Antonio Chica sols vaig tenir una relació de coneixença dins l’àmbit purament escolar, però en qualsevol cas recordava la seva fesomia i que havíem compartit classe algun any.
Dues persones en tant poc temps potser és un cop massa dur, però com molt bé han manifestat altres companys de grup, sempre ens queden els records. Records que potser estaven en un racó de la memòria i que aquests dies han tornat a brollar amb força tot pensant en aquests dos companys que ens han deixat massa d’hora.
El meu condol per les famílies.  

dijous, 5 de març del 2015

Capvespre a Bellpuig


Una foto des de la plaça de l'església parroquial de Bellpuig, església de Sant Nicolau. Aquest dissabte passat hem visitat aquesta població de l'Urgell una representació de la junta dels Armats. El motiu era per treballar els aspectes de la participació dels Armats de Mataró a la seva Processó de la M. de Deu dels Dolors del proper 27 de març.









dijous, 5 de febrer del 2015

El Pilar d'Almenara


Entre les poblacions de Tornabous i Agramunt, per carretera LV-3231, es passa pel petit nucli d’Almenara Alta. Un xic més amunt, en direcció a Agramunt, es troba una torre de guaita i defensa coneguda com el Pilar d’Almenara, que sembla ser que era la torre mestra de l’antic castell.
Hi ha un aparcament a peu de carretera i el trajecte fins la torre és tan sols de mig quilòmetre aprox.

La torre té 15 metres d’alçada i uns 7 de diàmetre i presenta una entrada a mitja altura, que en dificultava l’entrada en cas d’atac. Actualment unes escales metàl•liques permeten accedir-hi amb comoditat. A l’interior hi ha una altra escala vertical que permet accedir al pis superior. La panoràmica que es veu de la comarca de l’Urgell és prou atractiva.
A uns 300 metres de la torre es troben les restes de l’església romànica de Sant Vicenç d’Almenara.  



Observeu l'escala lateral per entrar-hi

L'aparcament (a dalt a l'esquerra), la torre (a baix) i l'església (a baix a la dreta)




.

dijous, 29 de gener del 2015

Poblat Ibèric del Molí d'Espígol

El segon assentament de la ruta dels Ibers és el poblat ilerget del Molí d’Espígol.
Aquest poblat es troba al municipi de Tornabous, a la comarca d'Urgell, sobre una petita elevació del pla. A la sortida del poble per la LV-3231 en direcció a Agramunt, es troba un desviament indicat, on una pista et porta a l’entrada del recinte.

Està envoltat per una muralla de forma circular el·líptica que s’aprecia en fotografies aèries. A peu pla s’observen dues zones. Un espai urbà molt semblant al dels Vilars i un altre lleugerament separat fora de muralles. Segons els indicadors explicatius hi ha quatre muralles construïdes en diferents èpoques.


Com la resta de poblats va viure moments d’esplendor amb el punt àlgid de la cultura ilergeta, fins el moment de les guerres púniques i les revoltes dels ibers envers els romans.
Una nova visita recomanable.



Podeu veure les fotos aquí

Més informació aquí
Sobre poblats ibers aquí


dimarts, 27 de gener del 2015

Poblat Ibèric dels Vilars

Mandoni i Indíbil (amb la falcata ibèrica)
Els ilergets eren una de les tribus ibèriques que vivien a la zona de les actuals comarques del Segrià, la Noguera, l’Urgell, les Garrigues i les terres orientals de l’Aragó. L’actual Lleida (antiga Ilerda) va ser-ne una ciutat important fins esdevenir-ne capital. A la ciutat hi ha una estàtua dels cabdills Indíbil i Mandoni, cabdills ilerget i ausetà respectivament que van lluitar primer a favor dels cartaginesos contra els romans, després a l’inrevés i finalment van encapçalar una revolta contra els romans el segle III a.c. on van ser derrotats. Quan estudiàvem història a l’escola sols es parlava d’en Viriato; manies dels antics historiadors sortosament oblidades.
Com altres tribus que habitaven les comarques catalanes, ens han deixat mostres de la seva capacitat per construir assentaments o petites vil•les fortificades, donant-nos a entendre que eren una societat força avançada ja abans de l’arribada dels romans.
La ruta dels Ibers a Catalunya ens porta a les visites als assentaments dels Vilars i del Molí d’Espígol.

La fortalesa dels Vilars d'Arbeca (750 aC - 325 aC) està situada en una zona de plana, a uns 4 km d'Arbeca (les Garrigues). És una fortalesa molt diferent a d’altres assentaments ibers catalans. Amb un sistema de defensa basat en una muralla, torres de defensa, barrera de pedres clavades a terra davant de la muralla, portes d’entrada d’amplada reduïda i un sistema de fossat inundable la feien inexpugnable.
Construïda en forma radial tenint com a centre el pou d’aigua, tenia un espai interior força reduït, com es veu en les vivendes que hi havia.


L’accés principal per les visites és una rampa de fusta on hi havia una rampa fortificada que accedia a la porta nord del recinte, que era l’únic lloc d’accés que no estava inundat pel fossar. A l’interior hi ha diferents panells explicatius pel pou central, el clavegueram, les vivendes, el camp frisó (les pedres a peu de muralla) etc. Una visita més que recomanable.


Podeu veure les fotos aquí. aquí.