divendres, 25 de juliol del 2014

Assaig de Missa i Cremat

Dia 24, tradicional punt de sortida de la Festa Major. Malgrat que ja s’han fet actes altres dies, el dia 24 presenta una sèrie d’actes que es duen a terme independentment del dia de la setmana que sigui. Ahir doncs, gegants, concerts, havaneres i rumba. Per triar vaja. A més els horaris permeten, en molts casos, passar d’un acte a un altre. Per cert, es podria posar al programa les duracions aproximades dels actes? Més o menys, allò per anar una mica més informats, vaja.

Ahir també es va fer un acte que ja fa uns quants anys que també s’informa en el programa de la festa major. Em refereixo a l’assaig general de la Missa de les Santes. La Missa, que és un element fonamental juntament amb la família Robafaves i la dormida, en la catalogació de la festa com a ‘Festa Patrimonial d’Interès Nacional’ i la seva incorporació al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya l’11 d’octubre de 2010, és l’acte cultural més rellevant que es fa a la ciutat. 

El boca-orella durant molts anys ha fet que siguin moltes les persones que assisteixen com a públic per veure l’assaig. Avantatges, molts: permet escoltar la totalitat de les peces musicals, seure tranquil·lament als seients que el dia 27 estan tots reservats, estar-hi una estona i marxar si es vol, parlar amb els coneguts que hi canten durant el descans, pot ser no fa tanta calor com el dia 27 (??) ...

És cert que el dia de les Santes tot agafa un relleu i una solemnitat diferents, però també és cert que costa trobar lloc en una basílica on la meitat dels llocs estan reservats i tota la litúrgia de l’acte fa que sigui una mica llarg. Però vaja, és la nostra festa i per molts n’és l’acte central.   

L’assaig va anar prou bé. Un parell de correccions tan sols, que demostren que tot és a punt pel dia de l’Ofici. La foto de l'assaig no és gaire bona. No m’agrada fer fotos amb el mòbil.


Mentre l’assaig s’anava desenvolupant, al Passeig del Callao les Havaneres i el tradicional Cremat oferien als assistents tot un tast mediterrani de música tradicional a la vora del mar.


Tornant a la Missa, crec que la participació de la gent com a cantaires és totalment a nivell individual i particular. Que hi ha gent que forma part de corals de la ciutat, millor així estan més acostumats a cantar, però no té res a veure. Jo personalment sóc de la Sala Cabanyes i de Primavera per la Pau, però també sóc Armat de Mataró. Serien tres entitats a apuntar a la llista de col·laboracions que seria llarguíssima tenint en compte el nombre de cantaires. Per tant, millor no particularitzar. És una opinió.

Bones Santes. 


(Fotos del cremat: Mireia i Gemma Romagosa)

.

dimarts, 22 de juliol del 2014

Castells i Diables

Com que enguany la festa de les Santes (27 de juliol) cau en diumenge i la diada castellera també es fa en diumenge, el dia 20 s’ha fet a Mataró la diada castellera que organitza la principal colla local. Per tant una setmana abans de la festa major ja hem tingut un grapat d’actes, no sols els castells, que ja han donat el tret de sortida a la festa.  

La diada, amb les mateixes colles que l’any passat i la mateixa calor, ha estat un èxit per la colla local que ha aconseguit el programa que tenia previst sense entrebancs fins i tot en les construccions que ara fa quatre dies se’ls hi resistien. Les colles convidades han estat a un nivell altíssim, malgrat una llenya dels de Vilafranca. Una diada molt maca, on sols he trobat faltar que per megafonia anunciessin les construccions que es duien a terme. No tots entenem els tipus de construccions que es fan. 

A la tarda va ser el torn dels diables i un total de nou colles van fer mostra dels ‘balls parlats’ on es barregen coreografies, pirotècnia i recitats dels integrants de les colles. La colla local, que celebrava el seu 10è aniversari, reivindicava així un lloc més rellevant dins la festa major.

L’espectacle al Parc Central i davant de centenars de persones ha estat prou interessant, sobretot pel fet de veure altres colles amb tradicions centenàries. La majoria dels recitats eren de caire satíric amb diàleg entre els diables i petits personatges (ho escenificaven nens i nenes petits) que representaven els àngels. Alguns versos han estat ben trobats i amb gràcia, si bé alguns han ratllat el mal gust. No sempre s’hi val el ‘tot s’hi val’. Que hi farem.

El fet no era fer una crònica d’aquests dos actes, això que ho facin els periodistes locals, sinó mostrar-vos algunes fotos que he fet d’ambdós actes.