Continuaré essent el Capità Manaia dels Armats de Mataró les properes quatre temporades. El passat dijous 23 de maig es va fer l’Assemblea Extraordinària per a escollir Capità. Potser us preguntareu si calia fer una assemblea, però expliquem primer les coses com són.
Antigament i tal i com es fa a la majoria d’agrupacions de Catalunya, el càrrec de Capità tenia durada il•limitada mentre el titular tingués ganes de continuar amb aquesta responsabilitat, o el deixessin.
Quan l’any 1984 es van fer els primers estatuts, no es contemplava res en aquesta direcció seguint, per tant, el que es feia abans. L’any 2003 es revisen els estatuts i s’adapten a un redactat més coherent. És en aquesta revisió que es fixa una durada en el càrrec del Capità per 10 anys. Finalment una nova revisió de l’any 2009, en fixa la durada en 4 anys. Tant en un cas com en l’altre sense prejudici de poder-se presentar a una reelecció. No valoraré els motius que van portar els redactors i els que van proposar les esmenes l’any 2009, però això és el que tenim.
L’any 2009 i amb els nous estatus a la mà vaig ser escollit com a Capità per primera vegada, el mes de novembre. Aquest any, doncs, finalitzava la meva quarta temporada i calia una nova elecció.
L’any 2009 érem dos candidats els que ens presentàvem per substituir a l’anterior Capità, que havia renunciat al càrrec uns mesos abans. Aquesta vegada sols m’he presentat jo. Per tant, més que una elecció ha estat una assemblea de reelecció, un fet històric en el tarannà dels armats, ja que mai s’havia produït aquesta situació fins avui.
La veritat sigui que no m’ha agradat que hagi estat així. Crec que això demostra que l’entitat ha de madurar molt encara a fi i efecte de que aquesta rotació o possible alternança en el càrrec tingui la validesa que li volen donar els estatuts. Sinó, tot semblaria apuntar en la direcció de què per presentar-se nous candidats, caldria que el titular del lloc no optés a la reelecció, com es feia abans quan el càrrec era per temps il·limitat.
El fet de que es presenti sols una candidatura té, a més, un efecte negatiu en el poder de convocatòria de l’assemblea. Si sols n’hi ha un, serà escollit segur, per tant no val la pena anar-hi a passar l’estona. Això també és un error i provoca assistències molt reduïdes en actes que tenen o poden tenir una importància significativa.
Una assemblea convocada pel motiu que sigui, és una reunió on es llegeix l’acta de l’assemblea anterior, per exemple. Si alguna cosa de l’acta està mal redactada i no s’esmena, quedarà escrita de cara a la posteritat i això pot ser greu.
Una assemblea també és un lloc per parlar, fer preguntes, fer propostes, rebre informació, prendre decisions. Si una persona convocada no assisteix, després no es pot queixar pel que s’hagi decidit.
En tot cas una ampla majoria dels assistents m’ha tornat a donar la seva confiança, la qual cosa els hi agraeixo i espero que m’ajudin a continuar endavant aquests 4 anys més que acabem d’encetar.
Per cert, aquesta setmana també entrarà un nou president i un equip directiu diferent. Any de canvis aquest 2013 pels Armats.
(Foto: Gemma Romagosa)
.
