dimarts, 23 d’abril del 2013

L

Després d’un temps d’inactivitat (molt malament, si senyor, però malgrat estar a l’atur, no em falta feina de la que no es cobra) avui torna a ser Sant Jordi, dia del meu patró, i ja ha passat un any de l’article de l’any passat al respecte. Diuen que qui dia passa, any empeny. En el meu cas encara és millor. Els que coneixeu la meva data d’aniversari sabreu, i si no ara ho sabreu, que fa poc que he entrat al grup ‘selecte’ dels que han fet els 50 anys (L en números romans). 
 
Tenim una certa tendència a donar rellevància a les dates més o menys arrodonides en el tema de les edats i dels aniversaris. Els 18, per allò de la majoria d’edat; els 25, ves per on; els 30, per allò de que ja no tens un 2 sinó un 3; els 40, mira és rodó però encara no fa escàndol; els 50, uf! ja no hi ha remei; els 60; els 65, abans et jubilaves; els 75; els 80 ... i deixem-ho.




Consideracions apart, és maco poder celebrar els 50 anys i més de la forma que els he celebrat.
 
Els que em coneixeu sabeu de la meva vinculació amb els Armats de Mataró i tot el que els envolta. Doncs he celebrat els 50 anys el passat Divendres Sant (ara ja sabeu el dia) i després de la desfilada (que el temps ens ha respectat força) ho hem celebrat amb tota la colla al pati de la Presó (seu de l’entitat), on la meva família amb la complicitat de la junta dels Armats i la majoria de la tropa, em van fer una petita festa.





Celebrar 50 anys ja es prou significatiu. Si a més ho pots celebrar amb tot un conjunt de gent amb la que t’hi trobés bé i que compartim activitats culturals, doncs encara molt millor. Us deixo alguna foto de tot plegat.




Continuo dient, parlant de Sant Jordi, que hauria de ser festiu. Com a fet diferencial si més no. Però vaja, tot arribarà, espero.


(Fotografies: Mireia Romagosa)

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada