dijous, 10 de gener de 2013

S'acaben les festes

Les festes del Nadal ja són història i, com sempre, els actes que tenen la missió de finalitzar-les són la Cavalcada del dia 5 i la diada de Reis del dia 6. Unes festivitats que es resisteixen a perdre la seva rellevància, malgrat les insistents campanyes propagandístiques a favor del panxut de la barba blanca dissenyat per una marca comercial de begudes. Ja se sap que el models anglosaxons són fàcilment exportables, ja se’n cuiden ells prou de fer-ho, i són ràpidament assimilats per societats amb models en crisi o incapaços de defensar els seus signes d’identitat amb força. Crec que acabarem celebrant el dia d’acció de gràcies i menjant un gall d’indi farcit.
Bé, en tot cas i malgrat els desavantatges de rebre regals per Reis envers rebre’ls per Nadal (allò de que els nens tenen més dies per jugar-hi, argument estúpid com si l’endemà de Reis s’acabés el món) la diada ha posat punt i final al cicle nadalenc d’enguany, el Nadal de la crisi i de la fi del món (quina serà la propera diada?).
Aquesta temporada també ha estat una de canvis. Canvis en la direcció de Pastorets i en la direcció de la cavalcada del dia 5.
De Pastorets no en parlaré. Com a participant en l’espectacle nadalenc per excel•lència de la meva ciutat, si tinc alguna opinió la dic a qui la he de dir i punt. Sí que parlaré de la cavalcada com a persona que la gaudeix com la resta de milers de mataronins que esperen amb paciència per a poder veure els diferents elements que la composen.
Lògicament aquest any hi havia una lleugera expectació sobre les possibles novetats amb el canvi de direcció. Dic lleugera perquè la majoria de públic assistent o no ho sabia tot això del canvi o l’importava un “pepino” el tema. En tot cas els que n’érem coneixedors sí que ens ho miràvem amb altres ulls.
Jo, que com ja sabeu, formo part de la junta dels Armats de Mataró, entitat que porta uns quants anys participant amb una carrossa pròpia, sabia tot el tema del canvi en la direcció i l’afectació en la forma de la participació de les diferents entitats envers la cavalcada. En principi es tractava de substituir la part purament comercial, on cadascú anava com volia o com podia, per una estructura més homogènia i coherent. Per tant, nosaltres ja no hem dut carrossa, hem portat la furgoneta amb els paquets de regals a sobre (com hauran de fer totes les entitats en un futur) i els nostres participants estaven junt amb la resta en els diferents grups.
Aquí ja hi veig un primer error, no en la idea sinó en com s’ha dut a terme. Crec que el canvi en la direcció s’havia d’haver fet efectiu molts mesos abans i comunicar a les entitats les noves directrius molt més aviat i no esperar-se a darrera hora quan alguns col•lectius veïnals ja tenien les seves propostes a punt. Això, des del meu punt de vista, ha suposat un resultat de ni carn ni peix, amb un fragment de l’antiga i un fragment de la nova. Una combinació amb resultat fluix. Caldrà esperar a veure l’any vinent què passa amb la totalitat de les entitats participants.



Altres aspectes. La carrossa dels missatgers i ajudants classificant les cartes està molt bé. Els tabals que obrien la cavalcada tocaven a ritme de ´Les Trampes´, que malgrat ser un ritme de Santes (la festa major de Mataró) tampoc quedava malament. Potser es podrien afegir aquestes figures de la festa major al seguici de reis. Que cada Rei tingui el seguici més llarg amb música cadascun d’ells està bé, sempre i quan els músics toquin. Tampoc s’acaba de trobar l’equilibri entre els tempos que d’acomplir la cavalcada i el fet de que la gent pugui veure’n amb prou temps els detalls.
Més coses. La munió de nens i adults que simbolitzaven el fet d’anar a dormir, rentar-se les dents i tot això, s’ho van passa pipa (dit per ells mateixos), ara bé pel públic no quedava clar que representava que estaven fent i simplement no ho veien. Bé, aquest és un tema que passa en molts actes que es fan a peu pla. El tema del vestuari s’hauria de cuidar una mica més. Sobretot alguns patges i el servei d’ordre que porten un vestuari de fantasia que desentona. També pot ser molt maco que els nens pugin a lliurar la carta als Reis, però això en destorba la visió als altres nens que s’ho miren des de baix, que ja han donat la carta als missatgers i tenen el mateix dret a veure’ls. 
Diuen els entesos que els Focs de les Santes, la Cavalcada de Reis i la Processó de Divendres Sant, són els actes amb més seguiment de públic de tot el que es fa a la ciutat durant l’any, un fet realment curiós. Caldria veure si els tres actes reben el suport i l’ajut institucional que els hi pertoca en virtut de la seva capacitat de convocatòria. Ho deixo pels tècnics que hi entenen.
Acabo amb el tema dels caramels (etern debat) i apunto comentaris que vaig sentir pel sector on estava: “¡Exa  ma caramelo, hombre! ¡Ha visto, lo tiran de uno en uno! ¡Tira caramelo, a ve si se lo va a comé tos el alcalde!”. Sense comentaris.

.