dijous, 7 de novembre de 2013

Vall de Boí

Sant Climent de Taüll


Ara que les vacances d’estiu ja queden lluny i és el moment de començar a enyorar-les, presento unes imatges nocturnes de les esglésies romàniques de la Vall de Boí, que són patrimoni mundial de la humanitat. No cal anar a l’altra banda del món a veure coses interessants, aquí també en tenim i moltes.


La zona de la Vall de Boí, Vall d’Aran i Pont de Suert és una zona que m’agrada molt. Ja he fet un parell d’escrits sobre la zona i el tema de l’aigua (1 i 2), on es pot veure que hi vaig sovint.


Enguany i tot estant uns dies a Barruera, he aprofitat per fer una escapada i fotografiar les esglésies de nit, amb la il•luminació artificial estratègicament disposada que ens ofereixen. Normalment les visitem de dia, però a la nit tenen un altre encant.
Teniu les fotografies de Sant Climent de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall i Sant Feliu de Barruera.

Sant Feliu de Barruera

Casualment a Erill la Vall vam trobar el poble a vessar de gent i de cotxes, ja que se celebrava la festa de la Nit de la Llum, que jo desconeixia del tot. Era molt curiós ja que tot el poble estava sembrat de llànties de llum. Els carrer, els balcons, les finestres, els murs... Qualsevol racó era candidat a tenir-hi una llàntia encesa.

Nit de la Llum a Erill la Vall

A la fotografia s’observa que les llànties marquen el camí i a l’esquerra s’entreveu el peu de la paret que delimita el cementi de l’església de Santa Eulàlia. Una festivitat curiosa.


dimecres, 18 de setembre de 2013

11 de setembre de 2013

Malgrat la tempesta que va caure la matinada i l’inici del dia amb un cel gris sota una pluja molt fina, com a mínim a Mataró, la diada de l’11 de setembre s’ha fet notar com no havia passat en anys anteriors.
Personalment també he tingut un dia mogut. Al matí i juntament amb els companys de la Junta dels Armats, hem participar a l’ofrena floral al monòlit de Rafel Casanova. Era la primera vegada que hi assistia i, francament, deixant de banda el simbolisme de retre un homenatge als defensors de la ciutat de Barcelona i tot això, m’he trobat amb un acte llarg i pesat. No pel temps que feia, que amb la calor encara deu ser pitjor, sinó per la seva pròpia estructura.
Si es tracta de fer una ofrena floral sobren tots els parlaments i discursos que algunes entitats, sindicats i partits polítics van fer. Alguns semblava que es justifiquessin pel fet de ser en aquell acte. Altres semblava que estiguéssim en campanya electoral. No, no, no és això companys. És una ofrena floral i punt.
L’acte ha començat amb la interpretació de dues peces corals a càrrec del Cor Madrigalista i a continuació la ofrena institucional per part dels representants i regidors dels partits polítics que hi eren presents. El cant dels Segadors ha posat el final a la part institucional. Tot seguit ha començat l’ofrena per part de les diferents entitats culturals, esportives i associatives de la ciutat entre elles els Armats. Finalment ha estat el torn de les organitzacions sindicals i dels partits polítics de la ciutat que han posat punt i final a l’acte.
La nostra representació s’ha mantingut present durant tot l’acte per respecte a totes les persones i entitats presents, però moltes persones i representants institucionals han anat desapareixent conforme s’anava desenvolupant l’acte. Doncs, fora parlaments i l’acte serà més curt. Tant senzill com això. A veure com anirà l’any vinent.  



A la tarda i mentre a la carretera nacional s’anava concentrant la gent per a dur a terme la Via Catalana, la junta dels Armats hem preparat la nostra participació dins els Tallers de Cultura Popular que havien de començar un cop acabats els actes de la via, a les sis de la tarda, a la zona del Callao.
Un cop tot a punt s’ha pogut veure la magnífica estampa de la munió de gent aplegada a la N-II, on en alguns fragment hi havia fins a tres fileres de gent. També m’hi he afegit. Potser hi havia quatre gats, però el que era gent n’hi havia per donar i vendre. Tot un exercici de miopia per part dels responsables del govern central afirmar que els organitzadors han inflat les dades de participació. I es queden tant amples dient-t’ho. Diuen que la gran majoria dels catalans es va quedar a casa. Home és lògic, no quedaria massa correcte que Puigcerdà, per exemple, s’hagués quedat buida de gent. Diuen que els que es van quedar a casa no són independentistes. Home, doncs preguntem-los-ho. Fem el referèndum i sortirem de dubtes. Doncs no, tampoc.
Mira que som estranys de voler separar-nos. Si amb una amabilitat insospitada uns quants intel•lectuals, alguns amb mocador i llençant bombes fètides, els hi ha anat a explicar a uns quants senyors que estaven reunits en privat les bondats de la pàtria indivisible. Amb arguments com aquests volen que ens quedem. Ja fa pudor això, ja.
Un esdeveniment per prendre’n nota i que passarà a la història malgrat tot. 
Finalitzat, doncs, aquest acte, ha començat la visita als tallers per part de molta de la gent que acabava de fer la via. Nosaltres, com ja vam fer l’any passat al darrera de l’ajuntament, hem presentat un estand amb dues activitats diferenciades. Per una banda la possibilitat de que els més menuts es vestissin de soldats romans amb el casc, la cuirassa, el maniguet, l’escut i la llança. Lògicament les equipacions de la nostra optíada juvenil. Per altra banda el taller de dibuix on podien pintar diferents dibuixos relacionats.
Val a dir que hem tingut una afluència molt bona de gent. El fet de fer-ho com a activitat de la diada i amb connexió amb els actes de la via ha estat un encert. Han estat molts els nens i nenes que s’han volgut vestir. Curiosament moltes més nenes que nens. A veure si s’engresca la gent i se’ns apunta, que de la mateixa manera que ha fet falta molta gent per fer la cadena, les entitats culturals també necessiten gent. Que el que fem forma part de la cultura del nostre país i defensar una independència implica defensar totes les manifestacions culturals que són ben nostres. En cas contrari, anem malament.

dimarts, 27 d’agost de 2013

Any de pluges i nevades

Si l’any passat es comentava abastament el tema de la manca de pluges, enguany és ben bé el contrari. Les precipitacions i les nevades, en alguns casos excessives, han deixat els embassaments al màxim de la seva capacitat. Potser tots no, però estan a uns nivells força òptims.

El riuet del Convent aquest agost

Si ara fa un any comparava l’aspecte de l’embassament d’Escales i del riu Noguera Ribagorçana els anys 2009 (un any de pluges) i el 2012 (any de mancança), aquest 2013 els nivells estan per sobre dels del 2009.

L'accés a Lavaix cobert d'aigua

El Riuet del Convent s’ha desbordat i l’accés a peu a les runes del Monestir de Lavaix no és possible. El pont que uneix les dues lleres del riuet ha quedat del tot cobert i l’aspecte de l’embassament és esplèndid.

L'aigua ha tancat l'accés a les runes de Lavaix

Les fotografies són fetes des del camí cap el monestir fins on es podia arribar a peu i des del mirador que hi ha a la sortida del túnel de Lavaix.

Vista des del mirador del lloc on es troba el pont

És cert que, com sempre, no plou mai a gust de tothom, i els veïns de les poblacions afectades per les crescudes dels rius les han passat magres a causa d’elles i a molts llocs es poden veure els efectes de mesos enrere.  La natura ja les té aquestes reaccions i de tant en tant ens mostra la seva força, que no és per agafar-s’ho a broma.

El riuet des del mirador

Ja veurem l’any vinent com estarà la cosa. Fins aleshores gaudim amb seny de l’aigua que ara tenim, no fos cas que la trobem a faltar en un futur.

Molts arbres han quedat mig coberts per l'aigua

(Fotografies: Jordi Romagosa)


dimecres, 31 de juliol de 2013

Imatges de festa major

Les Santes 2013 ja són història. Alguns ara faran les valoracions. Sempre positives si ho han organitzat ells i sempre negatives si escoltem (tampoc se’ls hi pregunta) a alguns veïns que n’han patit les conseqüències. 
En qualsevol cas, les festes han anat més o menys com sempre. Com a novetat enguany he tornat a cantar la Missa de les Santes. Feia 23 anys que la cantava, des de l’any 1980 al 2002. Onze anys més tard he tornat a participar en aquest acte cultural que dóna sentit a la festa major de Mataró.
He format part del cor (Baixos) juntament amb la meva mare, la meva filla, la meva germana, els meus nebots i el meu cunyat. O sigui, tres generacions de la mateixa família al cor de la missa, un fet remarcable.
He fet algunes fotografies de la festa, en concret el dia de la les Santes i de la visita a la residència de Sant Josep del dia 28.


diumenge, 21 de juliol de 2013

Diada Castellera a Mataró 2013

Avui diumenge, diada castellera a Mataró.
Els Capgrossos de Mataró, juntament amb els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa, ens han ofert tot el que es pot esperar d’una diada castellera d’aquestes característiques.
Com que jo no són un entès en la matèria, no puc valorar l’actuació de cadascuna de les colles. Simplement puc dir que han fet tot el que han pogut per a donar relleu a aquest acte, que ho han fet molt bé i hem vist construccions de mèrit.
La plaça de Santa Anna estava a vessar de gent tot i la calor que feia.
Com que volia fer algunes fotografies m’he anat movent per la plaça fins arribar al bell mig de la colla de Mataró i dels de Vilafranca i allà he fet la majoria de les fotos que us adjunto. Tot un risc estar allà al mig. Un dels de Mataró s’ha fet una dutxa particular i una mica més i em deixa la màquina de fotos ben xopa. Que no els hi va bé l’aigua a aquests estris! També per allà corrien els de m1tv i els de TV3 amb els seus trastos i cables passant per allà com si res.




He pogut fer algunes xerrades amb els coneguts que tinc a la colla de Mataró i he gaudit, com tots els que estàvem a la plaça, d’una diada magnífica.  
És el que tenen els castells, arrosseguen a molta gent. I que duri.

.

divendres, 12 de juliol de 2013

Sopar de companys

Finalment ens hem retrobat un grup de 14 companys de la fornada del 62-63 (més o menys), o que com a mínim hem compartit cursos acadèmics entre els Maristes Sant Josep i Valldemia.
La gran majoria ens hem anat reconeixent conforme anàvem arribant al restaurant Palomares de Vilassar. Alguns encara ens veiem de tant en tant (molt de tant en tant) i ja ens teníem fitxats mútuament, però a alguns personalment feia més de trenta anys que no els veia, però per sort els he reconegut a tots. De fet hi ha hagut de tot. Alguns no recordaven als altres, però vaja això entra dins del joc.
Bàsicament vam compartir uns vuit o nou anys els que ja érem a Valldemia des del parvulari o primer (com va ser el meu cas), i des de 4rt a 8è amb tots els companys que van venir de Sant Josep. Curiosament alguns no vam coincidir mai en el mateix grup. Coses de les distribucions i les llistes que feien els ‘hermanos’.
Com a mínim i pel que fa al meu cas, vaig compartir aula amb tots els que ens hem trobat el dissabte passat.



A la fotografia de grup i d’esquerra a dreta tenim a la fila del darrera a: Jordi Romagosa, Ernest Verdaguer, Raimon Carles, David Rigau, Miquel Castany, Carles Casabella, Josep M. Cantariño, Gerard Piñol i Miquel Abellán.
Asseguts i d’esquerra a dreta: Àngel Puig, Francesc Carreras, Josep M. Arnau, Joan Pruna i Víctor Codosal.
Alguns ens vam veure ara deu fer un set o vuit anys en la trobada dels 25 anys d’ex-alumnes maristes, una trobada més institucional que organitza l’Associació d’Antics Alumnes de Valldemia. D’aqui a uns quants anys potser ens retrobarem en la dels 50 anys, però això és un altra tema.
A taula les converses van anar en el sentit de recordar anècdotes, cursos, professors, altres companys, etc. i també sobre la nostra vida familiar, laboral i personal. Lo normal, vaja.
En definitiva una vetllada entretinguda i distesa que com acostuma a passar en aquest casos, la vam trobar curta. Existeix la intenció de poder-la repetir, ampliant el nombre d’assistents, que sempre serà un valor afegit.
Sols agrair al Josep M. Cantariño la idea i el fet de dur a terme aquesta trobada i al Josep M. Arnau que m’ho va comentar. Va ser una vetllada molt maca. Gràcies a tots.

.

dissabte, 6 de juliol de 2013

Vuit anys d'EGB

Ara fa uns dies, vaig escriure sobre el fet d’haver celebrat els 50 anys. Bé, com és lògic no he estat l’única persona que els ha celebrat (només faltaria). Precisament aquest vespre tindré el plaer de retrobar-me amb un petit grup que també els tenen o els hi falta poc per a fer-los. Però a més a més de compartir dates de naixement properes, hem compartit un grapat d’anys anant a l’escola junts.
Com podeu veure en les fotografies adjuntes, hem compartit cursos acadèmics a l’escola Valldemia, en aquell itinerari que abans es deia EGB.
He posat per ordre les fotos de grup del curs on jo estava des de primer a vuitè d’EGB. No hi ha foto de grup de 4rt d’EGB ja que aquell any ens la van fer individual.


Han estat vuit anys durant els que van passar moltes coses. Per exemple a 1r, 2n i 3r sols érem una línia. L’any de 4rt d’EGB, Valldemia va acollir a tots els alumnes de Sant Josep i es van ampliar les línies a tres per a tots els cursos.
Més coses. Vam poder viure els anys en que hi havia alumnes interns, que es quedaven a dormir a l’escola tota la setmana, fins que va desaparèixer l’internat. També vam veure com desapareixia el jardí del davant de l’escola per a fer el poliesportiu, on cada matí es feien un munt de files d’alumnes i competicions esportives quan tocava.
Vam viure els anys en que anàvem a la piscina del Parc i les competicions esportives entre cursos els dissabtes pel matí. També vam viure el fet d’anar el dissabte el matí a l’escola a fer manualitats, això quan érem més petits.
Bé, tot un seguit de coses que segurament recordarem avui.

diumenge, 26 de maig de 2013

Quatre temporades més


Continuaré essent el Capità Manaia dels Armats de Mataró les properes quatre temporades. El passat dijous 23 de maig es va fer l’Assemblea Extraordinària per a escollir Capità. Potser us preguntareu si calia fer una assemblea, però expliquem primer les coses com són.
Antigament i tal i com es fa a la majoria d’agrupacions de Catalunya, el càrrec de Capità tenia durada il•limitada mentre el titular tingués ganes de continuar amb aquesta responsabilitat, o el deixessin.
Quan l’any 1984 es van fer els primers estatuts, no es contemplava res en aquesta direcció seguint, per tant, el que es feia abans. L’any 2003 es revisen els estatuts i s’adapten a un redactat més coherent. És en aquesta revisió que es fixa una durada en el càrrec del Capità per 10 anys. Finalment una nova revisió de l’any 2009, en fixa la durada en 4 anys. Tant en un cas com en l’altre sense prejudici de poder-se presentar a una reelecció. No valoraré els motius que van portar els redactors i els que van proposar les esmenes l’any 2009, però això és el que tenim.
L’any 2009 i amb els nous estatus a la mà vaig ser escollit com a Capità per primera vegada, el mes de novembre. Aquest any, doncs, finalitzava la meva quarta temporada i calia una nova elecció.
L’any 2009 érem dos candidats els que ens presentàvem per substituir a l’anterior Capità, que havia renunciat al càrrec uns mesos abans. Aquesta vegada sols m’he presentat jo. Per tant, més que una elecció ha estat una assemblea de reelecció, un fet històric en el tarannà dels armats, ja que mai s’havia produït aquesta situació fins avui.
La veritat sigui que no m’ha agradat que hagi estat així. Crec que això demostra que l’entitat ha de madurar molt encara a fi i efecte de que aquesta rotació o possible alternança en el càrrec tingui la validesa que li volen donar els estatuts. Sinó, tot semblaria apuntar en la direcció de què per presentar-se nous candidats, caldria que el titular del lloc no optés a la reelecció, com es feia abans quan el càrrec era per temps il·limitat. 
El fet de que es presenti sols una candidatura té, a més, un efecte negatiu en el poder de convocatòria de l’assemblea. Si sols n’hi ha un, serà escollit segur, per tant no val la pena anar-hi a passar l’estona. Això també és un error i provoca assistències molt reduïdes en actes que tenen o poden tenir una importància significativa.
Una assemblea convocada pel motiu que sigui, és una reunió on es llegeix l’acta de l’assemblea anterior, per exemple. Si alguna cosa de l’acta està mal redactada i no s’esmena, quedarà escrita de cara a la posteritat i això pot ser greu.
Una assemblea també és un lloc per parlar, fer preguntes, fer propostes, rebre informació, prendre decisions. Si una persona convocada no assisteix, després no es pot queixar pel que s’hagi decidit. 
En tot cas una ampla majoria dels assistents m’ha tornat a donar la seva confiança, la qual cosa els hi agraeixo i espero que m’ajudin a continuar endavant aquests 4 anys més que acabem d’encetar.
Per cert, aquesta setmana també entrarà un nou president i un equip directiu diferent. Any de canvis aquest 2013 pels Armats.

(Foto: Gemma Romagosa)

.

diumenge, 12 de maig de 2013

Pregària per la Justícia Social

Aquest dissabte dia 11 s’ha dut a terme l’acte de pregària per la justícia social, organitzat per Càritas, l'arxiprestat de Mataró i la Comissió de Setmana Santa i que va aplegar més de dues-centes persones a l'atri del convent de les germanes Caputxines. Entre els assistents estaven representades un bon nombre de les confraries i germandats i els Armats.
La coral Primavera per la Pau ha col•laborat en l’acte amb unes quantes cançons repartides entre les diferents intervencions i parlaments.
Com que no he pogut assistir als assajos previs no m’he presentat a cantar, però sí que he assistit a l’acte com a integrant dels Armats i per fer algunes fotografies de la representació present de la coral i de l’acte en general.
Enguany l’acte s’ha dut a terme a l’atri amb millors condicions i cadires per a tots els assistents. Llàstima de l’absència d’alguna representació política o dels mitjans de comunicació locals.
La primera part ha comptat amb una lectura de denúncia de la situació socio-econòmica actual, on s’ha fet  una reflexió sobre el moment històric que ens toca viure i com la crisis planteja un repte a la societat. S’ha denunciat que el sistema econòmic i les polítiques públiques per a pal•liar els efectes de la crisi han incrementat les pobreses, les privacions i les dificultats de les famílies, i ens ha fet a tots més pobres i no només en termes econòmics. S’ha comentat que com a éssers humans i com a cristians s'han de reforçar els valors que sempre s'han volgut fomentar com són la caritat, la solidaritat, el treball, l'entrega i la fraternitat, valors que el sistema econòmic ha volgut fer desaparèixer.
En la segona part s’han llegit textos evangèlics d'Amòs i Hababuc, profetes caracteritzats per la seva denúncia davant les injustícies i les desigualtats. En aquesta part també s’han llegit parts del text de “pacem in terris” ( pau a la terra). 
La tercera part ha comptat amb el parlament d'Antoni Vila, president de Càritas, que ha demanat acció, esperança i treball per superar aquest moment per tal de transformar les polítiques nefastes contra la població i fer-ho de forma conjunta amb totes les realitats pastorals i socials.
L'acte ha estat conduït per mn. Mira, consiliari de la Comissió de Setmana Santa, i ha comptat amb les lectures de membres de totes les parròquies i entitats pastorals entre les que estava la mateixa Comissió de Setmana Santa.
Com ja he comentat abans, la Coral Primavera per la Pau, sota la direcció de Xavier Rodon, ha fet l'acompanyament musical a l'esdeveniment, interpretant les peces: “Quan en el món és negra nit”, i els fragments “Benaurances”, “Samaritana” i cant “Final” de l’obra ‘La Passió del segle XXI’. 
Tot seguit un recull de fotografies de l'acte.



dijous, 9 de maig de 2013

Cada any la mateixa comèdia

Hi ha una frase que s’atribueix a Albert Camus (escriptor francès) que diu: “La estupidez insiste siempre”.
A que ve això avui. Doncs que he rebut ja tres correus de persones diferents amb el típic HOAX que diu que Google i els seus serveis seran de pagament a partir del proper estiu, i que si no fas un enviament a uns quants dels teus contactes, hauràs de pagar. Si fas l’enviament, serà gratis, evidenment.
No cal ni valorar el contingut del document, ni les errades ortogràfiques de traducció ni les de concepte. Simplement és el mateix document que ja vaig rebre l’any passat i l’anterior, on únicament canvia l’any. Per cert, cercant pel mateix google es troben entrades de gent que comenta el mateix escrit. També es troben entrades semblants parlant de MSN, Hotmail, WhatsApp, etc.
No pot faltar un enllaç a fi i efecte de comprovar que el que es diu és cert. En tot cas no se m’acudiria mai entrar a enllaços com el que consta en aquest text. La majoria ja sabem que la connexió a google és de les que s’anomenen segures i per tant són https i no http.

Us deixo el text escrit. Si també el rebeu no en feu ni cas i no el reenvieu.


Hola a todos:

Parece que todas las advertencias eran reales. El uso del google y el mail costará dinero a partir del verano 2013. Si envías este mail a 18 diferentes contactos de tu lista, tu ícono será azul y será gratis para ti. Si no me crees ve a http://www.google.com/

Estimado Usuario del GOOGLE,

Debido a las repentinas acometidas de la gente que firmaba en GOOGLE, ha venido a nuestra atención que estamos ejecutando una saturación de recursos. Así pues, dentro del tiempo de un mes, se suprimirá a cualquier persona que no reciba este e-mail con el título sujeto exacto de nuestro servidor. Por favor, haga seguir este email de modo que sepamos que usted todavía está utilizando esta cuenta.

ALERTA AMONESTADORA:

GOOGLE está sobrecargado y necesitamos conseguir librados a algunas personas y deseamos descubrir que los utilizadores realmente están utilizando sus cuentas de GOOGLE. De modo que si usted está utilizando su cuenta, PASE POR FAVOR ESTE E-MAIL a cada utilizador de GOOGLE que usted pueda, y si usted no pasa esta carta a cualquier persona nosotros suprimiremos su cuenta !!!


Mr. John Henerd.
GOOGLE Admin. Departament.


PÁSALO A TODOS TUS CONTACTOS PORQUE AHORA SI ES DEFINITIVO  - GOOGLE se cierra

Si usas GOOGLE manda este mensaje a todos los que sepas que lo usan, de lo contrario el dueño deGOOGLE (Jon Henerd) borrará tu mail de aquí­. GOOGLE se esta sobrecargando y necesitamos librarnos  de gente y queremos saber cuales son los actuales usuarios que estan usando sus cuentas de Hotmail. Así­ que si tu eres  un usuario, por favor manda este e-mail a todos los que puedas, pero si no lo pasas a nadie se borrará tu cuenta de hotmail.

Gracias por tu cooperación
Mr. Jon Henerd
Departamento de administración deGOOGLE .



dimarts, 23 d’abril de 2013

L


Després d’un temps d’inactivitat (molt malament, si senyor, però malgrat estar a l’atur, no em falta feina de la que no es cobra) avui torna a ser Sant Jordi, dia del meu patró, i ja ha passat un any de l’article de l’any passat al respecte. Diuen que qui dia passa, any empeny. En el meu cas encara és millor. Els que coneixeu la meva data d’aniversari sabreu, i si no ara ho sabreu, que fa poc que he entrat al grup ‘selecte’ dels que han fet els 50 anys (L en números romans). 
Tenim una certa tendència a donar rellevància a les dates més o menys arrodonides en el tema de les edats i dels aniversaris. Els 18, per allò de la majoria d’edat; els 25, ves per on; els 30, per allò de que ja no tens un 2 sinó un 3; els 40, mira és rodó però encara no fa escàndol; els 50, uf! ja no hi ha remei; els 60; els 65, abans et jubilaves; els 75; els 80 ... i deixem-ho.




Consideracions apart, és maco poder celebrar els 50 anys i més de la forma que els he celebrat.
Els que em coneixeu sabeu de la meva vinculació amb els Armats de Mataró i tot el que els envolta. Doncs he celebrat els 50 anys el passat Divendres Sant (ara ja sabeu el dia) i després de la desfilada (que el temps ens ha respectat força) ho hem celebrat amb tota la colla al pati de la Presó (seu de l’entitat), on la meva família amb la complicitat de la junta dels Armats i la majoria de la tropa, em van fer una petita festa.





Celebrar 50 anys ja es prou significatiu. Si a més ho pots celebrar amb tot un conjunt de gent amb la que t’hi trobés bé i que compartim activitats culturals, doncs encara molt millor. Us deixo alguna foto de tot plegat.




Continuo dient, parlant de Sant Jordi, que hauria de ser festiu. Com a fet diferencial si més no. Però vaja, tot arribarà, espero.


(Fotografies: Mireia Romagosa)

.

dijous, 10 de gener de 2013

S'acaben les festes

Les festes del Nadal ja són història i, com sempre, els actes que tenen la missió de finalitzar-les són la Cavalcada del dia 5 i la diada de Reis del dia 6. Unes festivitats que es resisteixen a perdre la seva rellevància, malgrat les insistents campanyes propagandístiques a favor del panxut de la barba blanca dissenyat per una marca comercial de begudes. Ja se sap que el models anglosaxons són fàcilment exportables, ja se’n cuiden ells prou de fer-ho, i són ràpidament assimilats per societats amb models en crisi o incapaços de defensar els seus signes d’identitat amb força. Crec que acabarem celebrant el dia d’acció de gràcies i menjant un gall d’indi farcit.
Bé, en tot cas i malgrat els desavantatges de rebre regals per Reis envers rebre’ls per Nadal (allò de que els nens tenen més dies per jugar-hi, argument estúpid com si l’endemà de Reis s’acabés el món) la diada ha posat punt i final al cicle nadalenc d’enguany, el Nadal de la crisi i de la fi del món (quina serà la propera diada?).
Aquesta temporada també ha estat una de canvis. Canvis en la direcció de Pastorets i en la direcció de la cavalcada del dia 5.
De Pastorets no en parlaré. Com a participant en l’espectacle nadalenc per excel•lència de la meva ciutat, si tinc alguna opinió la dic a qui la he de dir i punt. Sí que parlaré de la cavalcada com a persona que la gaudeix com la resta de milers de mataronins que esperen amb paciència per a poder veure els diferents elements que la composen.
Lògicament aquest any hi havia una lleugera expectació sobre les possibles novetats amb el canvi de direcció. Dic lleugera perquè la majoria de públic assistent o no ho sabia tot això del canvi o l’importava un “pepino” el tema. En tot cas els que n’érem coneixedors sí que ens ho miràvem amb altres ulls.
Jo, que com ja sabeu, formo part de la junta dels Armats de Mataró, entitat que porta uns quants anys participant amb una carrossa pròpia, sabia tot el tema del canvi en la direcció i l’afectació en la forma de la participació de les diferents entitats envers la cavalcada. En principi es tractava de substituir la part purament comercial, on cadascú anava com volia o com podia, per una estructura més homogènia i coherent. Per tant, nosaltres ja no hem dut carrossa, hem portat la furgoneta amb els paquets de regals a sobre (com hauran de fer totes les entitats en un futur) i els nostres participants estaven junt amb la resta en els diferents grups.
Aquí ja hi veig un primer error, no en la idea sinó en com s’ha dut a terme. Crec que el canvi en la direcció s’havia d’haver fet efectiu molts mesos abans i comunicar a les entitats les noves directrius molt més aviat i no esperar-se a darrera hora quan alguns col•lectius veïnals ja tenien les seves propostes a punt. Això, des del meu punt de vista, ha suposat un resultat de ni carn ni peix, amb un fragment de l’antiga i un fragment de la nova. Una combinació amb resultat fluix. Caldrà esperar a veure l’any vinent què passa amb la totalitat de les entitats participants.



Altres aspectes. La carrossa dels missatgers i ajudants classificant les cartes està molt bé. Els tabals que obrien la cavalcada tocaven a ritme de ´Les Trampes´, que malgrat ser un ritme de Santes (la festa major de Mataró) tampoc quedava malament. Potser es podrien afegir aquestes figures de la festa major al seguici de reis. Que cada Rei tingui el seguici més llarg amb música cadascun d’ells està bé, sempre i quan els músics toquin. Tampoc s’acaba de trobar l’equilibri entre els tempos que d’acomplir la cavalcada i el fet de que la gent pugui veure’n amb prou temps els detalls.
Més coses. La munió de nens i adults que simbolitzaven el fet d’anar a dormir, rentar-se les dents i tot això, s’ho van passa pipa (dit per ells mateixos), ara bé pel públic no quedava clar que representava que estaven fent i simplement no ho veien. Bé, aquest és un tema que passa en molts actes que es fan a peu pla. El tema del vestuari s’hauria de cuidar una mica més. Sobretot alguns patges i el servei d’ordre que porten un vestuari de fantasia que desentona. També pot ser molt maco que els nens pugin a lliurar la carta als Reis, però això en destorba la visió als altres nens que s’ho miren des de baix, que ja han donat la carta als missatgers i tenen el mateix dret a veure’ls. 
Diuen els entesos que els Focs de les Santes, la Cavalcada de Reis i la Processó de Divendres Sant, són els actes amb més seguiment de públic de tot el que es fa a la ciutat durant l’any, un fet realment curiós. Caldria veure si els tres actes reben el suport i l’ajut institucional que els hi pertoca en virtut de la seva capacitat de convocatòria. Ho deixo pels tècnics que hi entenen.
Acabo amb el tema dels caramels (etern debat) i apunto comentaris que vaig sentir pel sector on estava: “¡Exa  ma caramelo, hombre! ¡Ha visto, lo tiran de uno en uno! ¡Tira caramelo, a ve si se lo va a comé tos el alcalde!”. Sense comentaris.

.