divendres, 28 de setembre del 2012

Conseqüències de la manca de pluges

Si algú dubta dels efectes de la manca de pluges d’aquest any, aquí teniu una mostra de la gran diferència en un dels nostres embassaments.
Les fotografies són de l’embassament d’Escales, del riu Noguera Ribagorçana. En concret són de la zona de les runes de l’antic monestir de Lavaix a tocar de la població de Pont de Suert.

Nivell de l'aigua el 19 d'agost del 2009
Les runes de Lavaix i l'embassament d'Escales
 
Com podeu veure, l’any 2009 el nivell de l’aigua arribava gairebé a dalt de l’arcada del pont que uneix les dues lleres del Riuet del Convent. A l’altra fotografia es poden veure les runes del monestir de Lavaix que tenen l’aigua a tocar. També podeu veure en una altra imatge, l’aspecte del riu, i a l’esquerra el camí d’accés a Lavaix. Tot i això no estava al seu nivell màxim.

Riuet del Convent
 
En canvi, aquests estiu del 2012, es pot veure l’arcada sencera i el riu amb un cabal insignificant. A l’altra fotografia es poden veure les runes de Lavaix fotografiades des d’un lloc on l’any 2009 estava cobert d’aigua.
 
Nivell el 26 d'agost del 2012
Les runes de Lavaix
 
Per tant, ens podem imaginar la quantitat d’aigua que ha perdut des del 2009 fins ara. Tant de bo el nivell s’hagués mantingut una mica, però ja veieu que no.
N’hi ha que diuen que la pluja és el mal temps. Veien aquestes imatges, benvingut sigui el mal temps!      

dimecres, 26 de setembre del 2012

Per terres d'Aragó

Ara que l’estiu ja ha esgotat les seves darreres alenades, cronològicament parlant, us mostro unes imatges d’una sortida que vam fer a mitjans de juliol per les terres d’Aragó.
Pels vehicles o pels vianants?
En concret hem estat pels voltants de Carinyena, terra de vi.

La població de Carinyena no té gaires coses destacables, a no ser per la gran quantitat de cooperatives i establiments de venda i degustació dels seus vins. No és una ciutat per a passejar-hi. A més si et trobes amb una vorera com la que us mostro a la fotografia ja n’hi ha per llogar-hi cadires. Un senyal al bell mig de la vorera ! Enhorabona als responsables municipals d’allà.

Hem fet servir, doncs, la població com a punt d’allotjament i ens hem dedicat a visitar algunes poblacions dels seu entorn.

Primer vam visitar Belchite i Fuendetodos.
Belchite és una població coneguda arran de la Guerra in-Civil. En realitat en són dues: el poble vell, molt malmès durant la ofensiva republicana al front d’Aragó, i el poble nou, construït durant la dictadura en agraïment per la resistència de les forces nacionals a la dita ofensiva. És un d’aquells llocs on hi vas un cop i ja no hi tornes.
Interior de la Catedral de St. Agustí (Belchite)
 

Fuendetodos és un poble molt petit que té renom per haver estat el lloc del naixement de Goya.
Un altre dia vam visitar Daroca i Albarracín, dos municipis realment interessants pel seu conjunt monumental i les seves muralles com podeu veure a les fotografies.
Daroca permet poder passejar per uns itineraris marcats que et permeten veure tots els seus edificis emblemàtics. També es pot fer un recorregut pel sector emmurallant.

Muralles de Daroca
Albarracín presenta, en canvi, uns desnivells importants que en fan difícil la passejada, però el poble és realment preciós. Alguns carrers són molt estrets i sempre a l’ombra, que aquest estiu s’ha agraït molt.

Albarracín i les seves muralles
 

Si voleu afegir a aquestes visites un lloc on dinar ‘a lo bèstia’, i perdoneu l’expressió, aneu a Almonacid de la Sierra, al restaurant ‘el Mesón’, on tenen el menú de ‘los 20 platos’, i et porten tot el que hi consta escrit.



Recomanacions: fer un esmorzar lleuger si hi voleu anar i no abusar en els primers plats, en cas contrari no podreu encara que sigui tastar una mica els plats finals.
D’altra banda si voleu anar d’estalvi sempre podeu anar a ‘la Torreta’ de Carinyena, on per 1 € et posen el mini de la fotografia, que no està gens malament.