diumenge, 7 d’abril del 2024

En record de Vicenç Josep Nebot i Centelles

El tiet quan va fer 77 anys


Aquesta Setmana Santa, el dia 27 de març, ens ha deixat als 78 anys, Vicenç Josep Nebot i Centelles, germà de la meva mare i per a mi i els meus germans “el tiet Vicenç”. 

Nascut a la Vall d’Uixò, al cap de pocs mesos tota la seva família va venir a Mataró gràcies a una plaça de practicant que va ocupar el seu pare, l’avi Vicens. Per tant, tota la família es va desplaçar a Mataró: l’avi Vicens, la iaia Maria, la tieta Maruja, la meva mare Maria Llum i el tiet Vicens, que era el menut de tots tres. 

Els tres germans, d'esquerra a dreta: Maria Llum (la meva mare), el tiet Vicenç i la tieta Maruja

Amb els anys va conèixer a la Glòria Masgoret, en el que va ser un amor a primera vista, i van tenir tres fills: l’Hèctor, en Raül i la Marina. 

El dia del seu casament. D'esquerra a dreta: Jaume Romagosa, Maria Llum Nebot, Jordi Romagosa i Berga, Marta Romagosa, Lídia Segura, Maruja Nebot, Jordi Romagosa i Nebot, Vicenç Nebot, Eugeni Masgoret, Glòria Magoret i Jesús Segura.

Enginyer de professió, era una persona d’ample cultura a qui l’hi agradava molt llegir i també li agradava la música, sobretot el piano. També va cultivar altres aficions com la caça, el submarinisme i el col·leccionisme.  

La família va viure molts anys a Mataró, però també va viure a l’Albi i al Bruc, on darrerament tenia la seva residència.

Els tiets Vicenç Nebot i Glòria Masgoret

No havíem tingut gaire contacte des de feia molts anys, però la seva partida de forma sobtada ens deixa a tots una sensació trista de buidor. 

El dissabte 30 es va fer la cerimònia laica de comiat al Tanatori de Martorell i va ser enterrat a l’Albi.

Esposa, fills, netes i tots els seus familiars, el trobarem a faltar.


Descansa en pau tiet.

 

Jordi Romagosa i Nebot

dilluns, 1 d’abril del 2024

15 anys d'un emotiu Homenatge a la Ciutat

Moment del traspàs de comandament

L’any 2010, el dia 1 d’abril va ser Dijous Sant. Aquella temporada m’estrenava com a Capità Manaia al davant del Maniple dels Armats de Mataró. L’estrena va ser a la Trobada d’Armats d’Amer del 27 de març. L’estrena a Mataró, a la Processó del Prendiment del Diumenge de Rams dia 28.

Però el Dijous Sant sempre és especial pels Armats de Mataró. La Recollida de la Bandera i l’Homenatge a la Ciutat, són dos actes propis i diferencials de la nostra Setmana Santa, ja plenament arrelats al calendari d’actes generals.

 

D'esquerra a dreta: el President Albert Miquel i els capitans, Francisco Javier Pelàez i Jordi Romagosa

No obstant aquell dia va tenir unes connotacions especials. L’anterior Capità Manaia, Francisco Javier Pelàez, es trobava entre nosaltres al pati de la Presó, on aleshores hi teníem el local. Era la primera vegada en anys, que el maniple sortia el Dijous Sant sense el seu comandament. Ell i jo protagonitzaríem després durant l’Homenatge a la Ciutat, el primer traspàs de comandament del maniple. Val a dir que els nervis hi eren.

 

Moment de l'arenga del Capità

Jo li tenia preparada una petita “trampa” al Xavier. Però, aclarim conceptes. La Setmana Santa del 2009, en el decurs de l’Homenatge a la Ciutat a la plaça de Santa Anna, en Xavier va comunicar que deixava el càrrec. L’endemà i per culpa de la pluja, el maniple no va sortir i no es va poder fer l’acte protocol·lari previ a la sortida i aquest fet no li va permetre acomiadar-se del maniple.

Per tot això i després de fer la tradicional oració a la Verge, enlloc d’adreçar-me jo al maniple, vaig donar-li l’espasa a ell perquè fes l’arenga final. En Xavier potser va fer la més emotiva que li recordem. Després a l’Homenatge a la Ciutat em va lliurar de forma simbòlica l’espasa de comandament en un acte també molt emotiu, amb parlaments d'ambdós capitans, de l'alcalde Joan Antoni Baron, i el lliurament per part d'Armats de Mataró i de l'Ajuntament, de dos presents de record per la tasca desenvolupada al capdavant dels Armats. 

 

Moment del lliurament simbòlic de l'espasa de comandament.

Han passat 15 anys d’aquells fets. Ell ja no és entre nosaltres i jo vaig deixar de ser Capità el 2017. Però sempre recordaré aquell inici de la meva etapa com a Capità Manaia, amb un sentiment especial.  


(Fotografies: Mireia Romagosa i SomDos)


Jordi Romagosa i Nebot