Avui és Sant Jordi, dia del meu patró. Els
carrers s’omplen de gent amb ganes de vendre roses i llibres, i gent amb ganes
de comprar, si arriba la butxaca.
Jo soc dels que considero que hauria de ser
festiu. Si és el patró doncs s’ha de notar d’alguna forma. Per tant no estic d’acord
amb aquells que diuen que si fos festiu la gent marxaria a la platja o a la
muntanya, i no sortiria al carrer a comprar. Com sempre la pela pel mig. Que hi
farem, som com som.
Avui els meus pares celebren els 50 anys de
casats. La més gran enhorabona. Diuen que ja no en queden que durin tant. No ho
crec. Precisament dels que ja no en queden són dels que arriben als 25.
En el meu darrer escrit, comentava l’acte de
la visita a Torredembarra. Doncs avui, aquell acte ja és història viva de l’agrupació
dels Armats de Torredembarra. Les tres agrupacions participants hem aplegat un
total de 130 soldats desfilant. Un dia inesborrable.
Els Armats a la Plaça del Castell de Torredembarra (Foto: Rita Minguillon) |
He publicat l’article corresponent al blog
dels Armats i us convido a que hi feu una ullada aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada